Les pors, l’estrès, la distància de casa… el nostre món que s’apaga.

Dies de descompressió. L’E. sembla un isard jove, nerviós, amb ganes de començar i pujar cims de forma ràpida, alegre… La Pica d’Estats ens confon i a mig camí ens sembla que estiguem pujant el Gasherbrum , entremig de rialles i suor. La baixada s’ha fet llarga, pesada, avorrida.

Al costat del llit “Elegia per a americà” de la Siri Hustved i “Capitalismo funeral” de Vicente Verdú.  Divendres travessar mig França per veure un tros d’Amèrica. Tot just arribar, ofec, palpitacions, por, metges, ambulància, oxigen, rampes, electrocardiograma, rialles, son i cavalls.

Autor fotografia: h.koopdelaney

L’estrès és un país estrany, lleig, elèctric, com una gran ciutat, addictiu, com l’època que ens toca viure, canviant, superficial, previsible, sense èpica… sense tu.

Temps

• « Capitalisme espiritual i festa major
• » A Khiva l’amor…

Comentaris ( 2 )

Afegeix un comentari