Les pors, l’estrès, la distància de casa… el nostre món que s’apaga.

Dies de descompressió. L’E. sembla un isard jove, nerviós, amb ganes de començar i pujar cims de forma ràpida, alegre… La Pica d’Estats ens confon i a mig camí ens sembla que estiguem pujant el Gasherbrum , entremig de rialles i suor. La baixada s’ha fet llarga, pesada, avorrida.

Al costat del llit “Elegia per a americà” de la Siri Hustved i “Capitalismo funeral” de Vicente Verdú.  Divendres travessar mig França per veure un tros d’Amèrica. Tot just arribar, ofec, palpitacions, por, metges, ambulància, oxigen, rampes, electrocardiograma, rialles, son i cavalls.

3319600489_c584d3cb2a_o
Autor fotografia: h.koopdelaney

L’estrès és un país estrany, lleig, elèctric, com una gran ciutat, addictiu, com l’època que ens toca viure, canviant, superficial, previsible, sense èpica… sense tu.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Comentaris ( 3 )

[…] se’n va, sense córrer i amb tristesa. Si li mires els ulls demana pau i tranquil·litat, llibertat, vaja. Els mesos passen i la casa es queixa pel canvi de temperatures. Fa fred. Et passa que trobes […]

Sense sol | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 20 de gen. del 10 a les 15:19

[…] a treballar tant. Bonne journée, adieu triste amour. Dies de no trobar-me massa bé. El record de l’any passat m’és present i m’espanta. Pense à moi un peu moins chaque […]

Je confesse qu’il me faut du temps | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 20 de maig del 10 a les 20:35

L’estrès ha donat més d’un ensurt. Es la penyora que hem de pagar per viure en un món on tot va més de pressa que nosaltres. Relax and take it easy.

Laia ens ha deixat aquestes paraules el 24 de set. del 09 a les 22:14

Afegeix un comentari