Estima’m una mica, si us plau, una mica. Les fotos eren magnifiques, gràcies. Camí de Montblanc per l’eix, direcció Tàrrega.  Embarbussa’t, encara. Els somnis queden enrere. Tornar a l’eixam, tornar als carrers, tornar a casa els pares, tornar.. a l’ordre.

3039527542_b6c47da752_b

Autor fotografia: Gerard Arcos

La fi del somni, la fi del caos. Tant temps ha passat? Per què?

Demà, més carretera i manta. Eix direcció Palafrugell, sense GPS, sense wireless, sense tu. Tants plans que teníem i ara… aquestes onades que venen a morir a davant de casa.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 2 )

Los finales pueden ser tristes, o no.. También suelen convertirse en nuevos principios. La mar nunca es la misma, es voluble, las mareas, el viento, las corrientes… hacen que las olas nunca sean las misma.

Está bien eso de navegar sin gps, los instintos marcan los rumbos

Lantia ens ha deixat aquestes paraules el 15 d'oct. del 09 a les 22:39

Gràcies…

Oneguin ens ha deixat aquestes paraules el 23 d'oct. del 09 a les 12:46

Afegeix un comentari