Decidit. Cap a l’Àsia Central. A fer el camí de Samarcanda. Com la baixada de fa uns anys pel riu Níger, travessant mig Mali per buscar-te (a) Tombuctú… I, sí, collons,  ja ho se, però no hi podem tornar, ara no… recordes que… tu m’agafaves com aquells nens a Etiòpia, i em deies que prou que no podies més, masses mosques, massa altura, massa mort. Ahir vaig somiar-ho.

2992209975_d89f39c65f_b

Autor fotografia: Claveirole

Dies ben estranys, aquests. Un estiu plujós. La xarxa sembla que comença a evolucionar, a proposar canvis, a superar aquest histerisme 2.0 tant cansat, aquesta voragine que ens ha transformats amb Spammers, amb white trash.

Què és el passat, el que hem viscut o el que hem perdut?

Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari