Estic sol a casa. La Cleo jau al davant de la porta de cara al jardí gran. No se sent gaire res. Una mica de fressa dels arbres. A sobre la taula un llibre d’Asa Larsson que ha llegit la G. També hi ha revistes de tot tipus, de cavalls, de gossos, d’arquitectura… Repasso el Ciborg virtual i em sembla notar una xarxa cansada, mig de vacances. Ahir amb en Miquel parlàvem del Camí de Santiago i concretàvem etapes i dates. Ara penjo a foto a Flickr i penso en el futur i en tu…

No se perquè, però aquests dies tinc ganes de marxar i només mirar endavant i caminar, lluny, lluny…

Temps

• « Soletat
• » Capitalisme de ficció

Afegeix un comentari