Des de Barcelona et trobo a faltar. Una ciutat, avui histèrica, assolellada, poliglota i falsa…ment moderna. Demano menjar i faig temps per entrar a reunió. L’amanida “César” era abominable. Veig que hi ha xarxa i lliure i començo a escriure. Una “gamba” nòrdica em demana un cigarret… he hagut de pensar per dir-li que jo ja no fumo. El telèfon m’apropa a tu i mentre parlem et veig passejant amb la “Juncal”. 389969597_40c4d8d310_o Autor fotografia: Hamad D

He marxat a mig matí i els verds dels camps em parlaven de vides futures: de passejos a cavall, d’empaits a llebres sobre el camp llarg, de les nits silencioses esperant els senglars, de la manca de cobertura, de la “connexió” amb la terra…  I ara sona aquesta cançó…


Manel – Gent Normal

I tu, què hi dius?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Comentaris ( 2 )

[…] m’adono que serà una setmana moguda, de desplaçaments amunt i avall. Aquesta Barcelona de xancletes i amanides “Cesar” que tant em cansa. Què volem ser? Què ens depara el […]

Dilluns al matí | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 22 de març del 10 a les 17:55

S’han de tenir somnis per a que es compleixin…

http://www.akhalt-tarki.ru/

anònim ens ha deixat aquestes paraules el 28 de maig del 09 a les 10:19

Afegeix un comentari