Si, ja ho se, fa molts dies. He hagut de canviar moltes coses, moltes. Ahir quan tornava em venien altre cop aquelles ganes de marxar i anar fins a dalt les roques vermelles i llavors endinsar-me al bosc i desaparèixer. Com aquesta vida que s’acaba, que s’extingeix…

Autor fotografia: Desdibuix

Som dissabte i escric mentre dono classes i actualitzo un bloc qualsevol. S’ha acabat la carretera en obres, les presses sense motiu. Ganes de recuperar el teu to i de poder conversar, sense problemes, sense manies… Hauria de ser a la Play avui, però m’escaparé per anar trobar-me amb glopades de records de Thompson Setton.

Demà, el passat com a únic futur, sense xarxa, sense ciborg, sense tu…

Temps

• « S’apaga poc a poc
• » Solitud

Comentaris ( 3 )

Afegeix un comentari