Se m’ha espatllat la ràdio del cotxe. Ara, cada matí quan agafem la carretera comença un viatge insòlit, de silencis… i em venen al cap trucades al mòbil que no he despenjat, somnis que recordo vagament, mentides que no he dit…

La M. i jo estàvem davant per davant, asseguts cadascú a la seva taula i l’E. sortia del seu despatx i ens fotia una “bronca”  tipus – “que els números han de quadrar…”. Nosaltres rèiem, fluixet, i potser la C. era la clienta que entrava demanant un crèdit per anar de viatge a un país qualsevol…

Com en aquests dies que sense parlar organitzem el camí de Samarcanda. Buscar horitzons llunyans i despoblats per fugir d’una realitat massa quotidiana i connectada.

987543683_5d34337f8f_o

Autor fotografia: Color de la Vida

“Viajé al sur de Arabia justo a tiempo. Otros irán allá a estudiar geología y arqueología, los pájaros, plantas y animales. Volverán con resultados más interesantes que los míos, pero nunca llegarán a conocer el espíritu de la tierra ni la grandeza de los Árabes”.

Wilfred Thesiger -Arenas de Arabia.

Aquest dies d’hivern a destemps provoquen ferides que caldrà guarir. Rellegint Thesiger t’adones d’un món que s’extingeix, també, de forma inevitable, degut al progrés que ja no vivim.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari