Traspas d’any a ritme de Fado i Saudade. Porto esdevé una ciutat grisa i plujosa, humida. Ara amunt, ara avall. Ponts, crits, bacallà i vinho verde. La ciutat a cop de placa solar i rialles compartides.  A El Golfinho desesperaven per entendre la rauxa d’acabar un any i començar-ne un altre. La mo(b)ilització de fi d’any: ser a Oporto per rebre SMS des de ben lluny. Al carrer, riuades de gent que no noten la pluja, abraçades i penyores. A les hores xiques caminar amunt, sempre amunt, buscant refugi, buscant el demà, “no disturb = no  future”. A primera hora me’n vaig sol i camino per enmig d’edificis enormes, carrers ara silenciosos, solitaris i sense gats.

Dies sense connexió, sense Default, No wireless. Sense bateria al ciborg sentimental. Profundament contemporanis, fastigosament actuals, potser com diu Bauman “Ser melancòlic és sentir la infinitat de connexions, però no estar enganxat a res”. Perquè la vida passa i no espera…

En Xicu ens obre la ment amb l’antropia, aquesta necessitat d’entendre el per què?. La furgoneta ens porta per Braga i Guimaraes i aquesta sensació d’haver-hi estat abans…

Porto

Porto

Autor fotografia: JAIRO BD

Al “O Fado” el vi és més bo que de costum. A fora plou i un cop a dins seiem en silenci. Canten i el menjar arriba mentre em sembla veure’t al fons del local. De sobte canten Loucura i jo recordo aquells dies, i no és la Mariza, però, la música sempre reinventa aquesta part de memòria que ja no recordem.

Mentre tornàvem cap a l’aeroport en M. em feia notar que aquests dies hem parlat molt d’economia, de política i molt poc de cadascun de nosaltres. Deia que potser no tenim res a dir-nos. Potser no. La veu del GPS indicava que ens acostàvem a l’aeroport. De Palafrugell a Cornellà de Terri, Osona, plaques solars, conduccions de gas, nòmines, retencions, màrqueting al quadrat i aquesta globalització que genera problemes sempre locals.

Ara ja a casa i amb el liti carregat espero SMS per sentir-me més sol en aquest món hiperconectat.

PD.- Nächste Station, Berlin. Us hi apunteu?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

[…] Hola, m’has trucat? Camino tant que em fan mal tots els ossos, l’ànima i tot. A dormir d’hora, menjar poc i caminar molt. Com vas? Jo somio coses rares (…). Santiago queda lluny de casa… i de tu. El capitalisme espiritual no té aturador.  Ara estirat al llitblanc, en aquesta habitació blanca del carrer San Francisco de Castro noto els quilometres a les cames (Default, no wireless). […]

Capitalisme espiritual i festa major | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 05 d'ag. del 09 a les 18:59

Afegeix un comentari