Un divendres al vespre, tard, fosc i amb fred pels carrers. La conferència, «Comunicació, periodisme i Internet: de la realitat al mite», del Fòrum de Debats comença puntual. Bona entrada, però, pocs especialistes. I els il·lustrats TIC d’Osona (parafrasejant Ruiz de Querol) on són?. Diu la Núria Almirón

Després hi ha un sopar però marxo abans de donar explicacions i refaig els carrers ara més buits que de costum. Pel camí em sona el telèfon i somric…

Avui em parlaven de viatges possibles, de canviar de ciutats i de carreteres, de llums i d’arbres. La feina i el futur. Nous projectes, nous camins… Què cal fer?

2255565941_bfb96a92e3_b

Autor fotografia: Tripu

I llegeixo en Freire parlant de la nostra transformació en Ciborgs cognitius (uf uf uf…). I al costat del vi blanc, mentre sopem, unes fotocòpies del CCCB.

“Podemos considerar que ciertos traumas urbanos se producen de manera silenciosa y larvada: se trata de la sistemática destrucción de la memoria social y construida; un proceso de borrado de la memoria colectiva que se produce en situaciones que no son explícitamente traumáticas, sin conflictos sociales evidentes, de manera lenta y oculta como consecuencia del desarrollo tardo-capitalista de las grandes urbes.”

Josep Maria Montaner – Traumas Urbanos

Destrucció, aniquilació… de la memòria col·lectiva, i de la pròpia, la individual. Aprenem a oblidar, a no escoltar. Aprenem a no sentir?

Escric mentre sona Manel i toquen el timbre. M’aixeco i et dic – Hola…


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Afegeix un comentari