El vi blanc d’ahir el vespre m’ha enterbolit aquest despertar. El sol entra per l’escletxa que deixa la cortina. Si aixeco el cap veig el mar blau i el pal d’un vaixell que travessa l’oceà de la finestra com el vaixell de “L’Edat de la innocència” de la Wharton. Encenc una cigarreta i repenso…


Autor fotografia: visulogic

Els dies passen sense alegries. Avui fa fred a fora casa. La memòria complica el futur?. Dos mons que col·lisionen, que es trepitgen… l’extermini d’una forma de viure, empobriment moral… Que hi ha algú?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 2 )

[…] Avui estic molt cansat. Em fan mal les cames, molt. No se què ho fa. El telèfon sona.. i sona. Els correus s’amunteguen a la safata d’entrada sense respondre. Amb ganes de canviar, de fer canvis vull dir. Parèntesis mentals, d’espai, d’època?. Un flaixback sense avisar  m’envia a l’època de Triana, als capvespres d’estiu de l’Empordà, a una infantesa de solitud (a un futur incert?). I ara agafaré el cotxe i deixaré enrere la ciutat, les llums, el soroll.. i tinc ganes d’arribar al prat llarg , de quedar-me a casa, de quedar-me a un punt just de la memòria, en silenci, desconnectat, sense xarxa, NO WIRELESS. […]

(Post)Modernitat (I) | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 19 de nov. del 09 a les 18:53

Quan sento el fred de “l’exterior” em tanco a casa, al meu món i amb un bon vi. Suposo que els dos mons arriba un punt en què convergeixen d’alguna manera.

Laia ens ha deixat aquestes paraules el 10 de des. del 08 a les 0:10

Afegeix un comentari