A la Tralla, en Quico em fa venir ganes de tornar als Estats Units. Entre rialla i complot m’emporto un Baumann i L’informe de Brodeck de Philippe Claudel.

Tornar a recuperar els camins que vam fer ara ja fa anys. De Nova York a Los Angeles, parada a Washington i les pors d’aquells anys. Ara a casa, silenci, l’estufa encesa, el foc que crema amb ganes, la C al sofà dormint, estirada i somiant. Penso amb les arrels, amb els lligams tel·lúrics amb la terra, els arbres, aquestes pedres d’aquí a casa. I penso en marxar, un temps, a viure en   aquell pis de Lexington Avenue. I escriure cada dia un poquet, i caminar per enmig del caos, en silenci i esperar (te)  a Central Park i tornar a casa baixant per la cinquena avinguda, en silenci…

2462457722_02d338a86e_b

Autor fotografia: Stuck in Customs

Demà amb en Faig camí del Montseny a retrobar ancestres, foc prohibit, pensar (te) en la distància i caminar, caminar molt…

“Anar permanentment apressat, de manera que una urgència en segueixi una altra, dóna la seguretat d’una vida plena o d’una -carrera d’èxit-, les úniques proves d’autodeterminació possibles en un món del qual és absent la referència al més enllà i on l’existència, amb la seva finitud, és l’única certesa… tot sovint l’acció és una manera d’escapar-se del jo, un remei per a l’angoixa.

Vida de Consum – Zygmunt Baumann


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Afegeix un comentari