Em sembla que dic prou a la hiperconnectivitat. Cansat de buscar cobertura per aquest desert de pedres. Default? No Wireless. M’esparvera veure’m assentir (políticament in-correcte?) mentre llegeixo el darrer llibre de Xavier Roig “La dictadura de la incompetència” (gràcies Quico, un detall més, també per en Tremosa). En Roig em fa pensar i em venen ganes d’allunyar-me d’alguns dels mals que descriu… aquest fals progressisme amb el que convivim.

Enyoro aquells hiverns d’abrics llargs i barrets. Els capvespres de tertúlia pseudo-intelectual, de cinema d’autor, de música alternativa, de gin-tonic blau. El teu perfum però, de primera, la teua pell fina, el barret amb l’etiqueta retallada i els somnis viscuts per carreteres desertes buscant impossibles.

PD.- Recordo un dia que tornàvem amb el pare de París. Tot el dia veient passar ciutats i rotondes. Quant érem a prop de Perpinyà ens vam desviar per anar a veure no se qui que l’havia trucat per parlar d’alguna cosa de feina… Vam anar a petar a una urbanització, fosca i estranya. Un cop localitzada la casa vam aturar el motor. Al baixar del cotxe el vent gairebé se’ns emportava. Se que ens vam mirar i sense dir-nos res ell va trucar el timbre. Va encendre’s un llum de la casa i un home amb l’aparença d’el professor Tornassol es va atançar i va obrir-nos la tanca del jardí. Sempre he recordat aquell vent. Encara recordo les ganes que tenia d’explicar-te l’aventura de París, el professor Tornassol i el vent que ho embolcallava tot.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Recordo un abric llarg i negre, gairebé fins els peus, i un barret que no em treia mai, m’agradava viure-hi dins. Com m’agraden els gin tònics blaus i m’esparvera la incompetència, tot i estar abocats a conviure-hi.

eqmevd ens ha deixat aquestes paraules el 06 de des. del 08 a les 19:26

Afegeix un comentari