Terra negra, carreteres rectes, pedres cremades i el mar blau, molt blau. A l’hotel llengües d’arreu, gent gran, un noi gai, molt gai. Córrer cada dia fins al far, a l’extrem de l’illa per un camí empedrat que voreja el mar. A sobre la taula el darrer llibre de Donald R.Keough i les seves aventures en el món de l’empresa: els intringulis a IBM, la seva amistat amb Warren Buffet, la Coca Cola i alguna cita que em fa pensar…

“Molts tenen la mentalitat del remer en el sentit que s’endinsen cap al futur d’esquenes a ell, mirant només el passat”
John Bogle, fundador de Vanguard

Autor fotografia Ush

Des d’aquí sento els riures llunyans, sento també com les onades espeteguen contra les roques. Hi ha calma, les 3 bessones a sobre el meu cap m’il·luminen aquest caminot fins arran d’aigua. Penso amb l’A. i amb els seus passejos de bonhomia, i amb els poemes d’en Lluís i amb aquest llibre que m’he emportat per llegir a les fosques. Un cop soc a lloc l’obro impacient i rebusco amb neguit el fragment que m’eriça els pels del braç. Ara que el tinc el recito amb totes les meves forces…

Fred de juny a Forès
Va ser el paisatge de la nostres vida:
l’escalinata feta amb bancals…
….
És ja el paisatge de la nostra mort.
Sota la vigilància del vent.

Casa de Misericòrdia — Joan Margarit

El paisatge de la nostres vida? (El vent hi era segur…)  I tu, què hi dius?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

[…] silenci pot ser l’abisme. A casa ha arribat l’hivern, de cop, sense avisar. Dies de massa […]

Hope… | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 21 d'oct. del 09 a les 17:42

Afegeix un comentari