Érem al camp de dalt. De sobte s’han sentit trets i esperitats hem pujat al cotxe. Hem resseguit cap a darrera la granja, el prat llarg, buscàvem ulls verds enmig de la foscor… Les guilles se’ns quedaven mirant, i quietes i arraulides ens veien passar. Els conills travessaven corrents per anar al cau. Hem baixat del cotxe. L’aire comença a ser fresc. Sentia els gossos que cridaven a casa; el Tango, la Perla, la LLesta… que es delien per empaitar, per venir.  De sobte l’hem vist passar, poc a poc, orgullós. S’ha parat a una vintena de metres, ens ha olorat i ha entrat al camp de sota, el que encara té blat de moro. Els trets encara ressonaven a la memòria quan s’han engegat uns llums. A l’acte el motor d’un cotxe ha engegat i ha agafat cap el Serrat.

Autor fotografia: Essjay

Ara he arribat a casa. Diuen els diaris que demà aprovaran el pla de rescat de la economia mundial (?). Munió de correus a la safata d’entrada. Què ens queda per compartir? una cançó que m’han esborrat de Youtube?. Altre cop a matinar, i Barcelona, i les Rondes que m’allunyen …

“…tot recordant-me les besades que rebia a través dels teus ulls, de les teves mans i dels teus silencis.”


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari