Tornava de Girona. El cotxe ple de gasoil, la finestra un pam oberta i la carretera que m’empeny a tu. Aquesta és sempre, per a mi, una imatge recurrent. Als premis STIC gent (des)coneguda que (no) tens ganes de saludar. Desvirtualitzar-se a vegades és un turment. He posat música, passava a prop d’Aiguaviva i els records de nits d’estiu m’han atacat com SPAM. De Facto de la Fe a Raimon i el cotxe que brogia. El mòbil d’en Sergi no parava de demanar atenció i al meu cap venien les paraules d’en Faura parlant de les oportunitats en un món que s’acaba.

Autor fotografia: Incendiary Mind.

Ara a casa i més tranquil llegeixo:

“La tecnologia es crea al servei de la humanitat i no al revés” de Berners Lee. I també “Quan es connecten milions d’ordinadors, vol dir que s’estan connectant milions de persones. La xarxa connecta la humanitat”.

La xarxa que connecta la humanitat, connecta, a vegades, els records. Les coses que van ser i les que no. La memòria virtual falla, l’angle cec del Photoshop, la màquina que comença a fer soroll, atac massiu per fer caure el (un) servidor. No podem donar servei a totes les demandes i tot acaba essent una gran putada. Ratlles verdes en una pantalla negra. Missatges (teus) que no tornen i un atac de phising se m’emporta pel Ciborg sentimental.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari