Dies de temps escurçats. Les nits, fins ara plàcides, s’han transformat en un devenir d’hores, de despertar-me, de donar voltes al llit. Mentre acabo feina per demà, se sent a casa el soroll de la nevera que de monòton es torna silenci. La C dorm al sofà. Demà dilluns, una setmana que a l’agenda de l’Ical em surt com a completa. El telèfon em marca sense defallir totes les coses que he de fer. A aquestes hores el món també es mou a cop de twit. No és temps per desitjos. Potser només la música…

Un carret de fotografies extraviat. No se on para. Metàfora de la pèrdua de memòria? De no saber on endreçar les persones, els llocs que hi sortien? Què hi dius?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 3 )

Bones company! Ja t’has acreditat per assistir a l’entrega dels primers Premis Blocs Catalunya? Vinga nano, una abraçada!

Sergi ens ha deixat aquestes paraules el 29 de set. del 08 a les 11:50

La memòria és selectiva. Extraviem coses de notòria importància, però si no ens tornem bojos buscant-les, s’acaben oblidant o relativitzant-ne la importància que tenien en un moment donat.

Laia ens ha deixat aquestes paraules el 29 de set. del 08 a les 19:58

Ho deia en Serge, marxen a la deriva, malgrat intentem esgarrapar una mica de terreny perdut a l’oblit.

Fabulós Gainsbourg. La Bruni en va fer una versió- pas mal- fa uns anys.

eqmevd ens ha deixat aquestes paraules el 30 de set. del 08 a les 18:49

Afegeix un comentari