Recordo que caminàvem un dissabte de tardor, novembre potser. Érem el pare i jo. Just arribant a dalt a Ayats vam fer foc i vam coure torrades per esmorzar. Fèiem anar el pèndol i jugàvem a endevinar les distancies i les altures, a endevinar el futur. Anys després asseguts a la badia Koowlon de Hong Kong jugàvem a endevinar el passat, a comparar ciutats, cultures.


Autor fotografia: Roberto Marquino

Jo t’enyorava. Mentre ell era a treballar mandrejava a l’Omni Hong Kong Hotel fins que a mig matí m’aixecava i me n’anava a descobrir edificis i a passejar per enmig de la gent… Vaig comprar-li un pèndol nou i els dies que ens quedaven a la ciutat practicàvem de nou intentant descobrir quants contenidors Maersk Mark portaven els vaixells de càrrega que entraven pel port. Vam tornar i et vaig venir a buscar. Un dimecres d’estiu, de finals de juliol vam pujar a Ayats i mentre t’explicava les misèries asiàtiques per dins em trencava i se m’obrien ferides que anys abans, al mateix lloc, el pèndol intuïa i que jo no vaig saber desxifrar. Va caure la tarda, vam baixar ja a les fosques, et vaig deixar a l’hora quedada i el pare arribant a casa em comentava que no trobava el pèndol que l’hi havia comprat a Hong Kong. Recordo que jo immensament feliç li deia que li endevinava sense pèndol, que què volia saber…


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Afegeix un comentari