Al matí, per casualitat i entremig d’apis i enciams, ens parles d’una altra manera de viure. D’un viatge pel mig de l’Amazones amb un pare Claretià que fa 15 anys que predica pel riu, ara 300 km amunt, ara 300 km avall. De nits estrellades a peu de riu amb cocodrils a tocar de la tenda, de la felicitat del que no pot perdre res. Tant d’èmfasi fa que em tanquin la llibreria.

Tarda de cine per fugir del brogit del MMVV. Qui no voldria passejar per aquesta Barcelona de la ma de Rebeca Hall? Una Barcelona desdibuixada però cinematogràfica, ben ambientada i plena de tòpics que de falsos fan (des)gràcia.

Els comentaris de passadís i entre butaques dels espectadors (la majoria DINKY‘s i … PC), em reafirmen que Bauman té raó quan parla de societat liquida i sòlida, de les barreres que dificulten les mixtures, barreres ara ja perpètues i indesxifrables pels tòpics culturals amb els que hem estat educats (“Hay que criticar el yo autista que no nos lleva a ninguna parte” diu Pere Saborit).

Autor fotografia: MJM

Però, finalment i enmig d’embussos humans he pogut aconseguir “Crónicas de la América profunda” de Joe Mageant. I ara des de casa i tot fent twits amb Hugo Pardo m’adono que nosaltres poc a poc fem la mateixa cara que els protagonistes… I (des)espero (per) un missatge teu, una senyal per fugir d’aquesta apatia que condueix inevitablement a ser protagonistes de la retrospectiva de POST-IT CITY. Només ens queda fugir

Escribe como un ángel vengador acerca de la degradación de los blancos pobres, acerca de todos nostros.  Mark Crispin Miller


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 2 )

[…] Una empipada silenciosa, incomprensible i monumental em provoca un pinçament a l’esquena. Els metges del futur em posen a punt i em diuen coses que em preocupen i que crec que ja sabia. Em parlen de la soledat, de la (in)comunicació, de l’exigència vers els altres, de les coses que duem clavades a l’ànima, dels plors que no han acabat de sortir. Em recepten silenci, obstinació… Una setmana En Trànsit que em porta a Canet, Palafrugell, Barcelona… Fa dies que els llibres estan amuntegats al costat del llit. Baumann guanya premis i el nostre futur es passeja en esclops mentre treu les males herbes de l’hort (segueix)… […]

Thinking about the Future | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 03 de juny del 10 a les 12:15

realment creus que no ens sabrem liquar?
estem deixant de comprar coses per comprar sensacions
no és això un primer pas?
m’ho demano jo també

elquemaietvaigdir ens ha deixat aquestes paraules el 22 de set. del 08 a les 18:04

Afegeix un comentari