Soc en un local blau, davant una mar blava.  El Barrio interpretant “ Tu frialdad de Triana” i em trasllada a aquell viatge de l’estiu del 94.  L’edat ja és hipotètica , com els pensaments que embriagats de ginebra blava parlen de tu i del passat.

Curiosament imatges de muntanyes cobertes de neu blava m’acosten a l’estadi d’ahir, d’abans d’ahir, d’aquella vida de foc a muntanya per entrar en calor. Els gossos que no tornen, cau la tarda i arriba la foscor. Les estrelles ens il·luminen i fem foc per foragitar les penes.

Montseny

Montseny

Autor fotografia: Ferran Pons

El Montseny sembla un món infinit, un ecosistema emocional on hi és tot, la vida, la mort, el dubte, l’esperança, el record de la teua pell, els teus sospirs, el llibre que m’espera a sobre el llit, la força d’anar a córrer cada matí, la feina i les bones paraules, il·lusions secretes, el teu cos, el sol, en Faig que em sembla que torna plorant… on ets?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari