A fora cau un xàfec que fa por. Tot i ser a primera hora de la tarda sembla que siguem d’entrada cap al tard… A la televisió, sense volum, hi ha imatges d’elefants, de búfals, imatges de països llunyans… Repasso la setmana i em costa d’acceptar que ja ha passat i que no he tingut temps ni de pensar el que volia fer. Poso música. Ara sona el telèfon…

Cançó: Johnny Cash – Personal Jesus

He d’endreçar fotos velles, de viatges, de persones que ja no hi són, de llocs on no tornaré… Els llibres s’acumulen al terra tot demanant atenció. La C. dorm al sofà. M’he abstret mirant com unes lleones van de cacera tot empaitant Nyus blaus. La sabana salva l’antilop… avui ha guanyat la majoria.

Nostàlgia del camí, del viatge, de regar l’hort, de caminar a primera hora de la tarda, nostàlgia dels cavalls pasturant dalt el serrat, dels empaits dels gossos, dels conills joves que surten del cau.Nostàlgia de la llibertat que ens condemnava…


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

tots tenim coses pendents que endreçar

Jesús M. Tibau ens ha deixat aquestes paraules el 15 de juny del 08 a les 13:48

Afegeix un comentari