La música sonava a ritme de flash. M’ha vingut al cap aquell dia que sabia que tu hi anaves. En part era un secret compartit, m’ho van dir perquè hi anés. Allà a la porta entre la fredor de l’entorn desitjava el secret dels teus ulls. Totes les ciutats on no ens hem trobat tot i parlar-ho fins a altes hores de la matinada.
Autor fotografia:Premshree
Avui el sopar m’ha portat a aquell espai on el passat i el present s’ajunten. Has entrat altre vegada per la porta, altre vegada amb les teves amigues, altra vegada m’has mirat i com si no em coneguessis m’has demanat com estava. Però no, no eres tu, ni el teu somriure dels dies de Menorca, ni el goig de l’aeroport, ni la teva samarreta taronja, ni les teves carícies, ni les teves mofes… ni el teu dormir, ni la mà que m’agafava amb fermesa tot dient-me que si però que ara no.
Des de dalt del pòdium i ballant com un condemnat em venen ganes de dir-te tot el que no t’he dit. I intento via SMS ser present sense ser-hi…
Perquè no dius res?
Feeds / Redifusió
(Afegeix a iGoogle/GoogleReader)
(Afegeix a Netvibes)
(Afegeix a NewsGator)