Soc a casa i sento com comencen a caure les primeres gotes. La C. que és a fora empaita el borró que cau dels arbres i que lentament forma una catifa. L’altre dia des de sota la bauma veiem com plovia. Els núvols passaven ràpids, semblaven murals d’església. Arraulits contemplàvem la llarga recta, ara de verds calidoscòpics i estàvem quiets, per no mullar-nos.


“Todos tenemos un punto en el ojo denominado “punto ciego”. Un punto a través del cual no vemos y que el cerebro inconscientemente rellena con lo que se supondría que debería haber ahí; lo inventamos y solemos acertar. Es lo que nos permite ver la totalidad de una casa aunque nos la tapen parcialmente las ramas de unos árboles…. En nuestros ojos hay un punto que lo inventa todo, un punto que demuestra que la metáfora es constitutiva al propio cerebro, el punto donde se generan las cosas de orden poético. A ese “punto ciego” deberíamos llamarle “punto poético”. De igual manera, en ese gran ojo que vendrían a ser todas y cada una de nuestras vidas hay puntos oscuros, puntos que no vemos y, que reconstruimos imaginariamente con un artefacto que damos en llamar “memoria”.

Nocilla experience, Agustin Fernández Malo

Pixels, photoshop, memòria, invenció, vida, realitat? = pixels inventats, records retocats.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 5 )

[…] connecta, a vegades, els records. Les coses que van ser i les que no. La memòria virtual falla, l’angle cec del Photoshop, la màquina que comença a fer soroll, atac massiu per fer caure el (un) servidor. […]

Ciborg sentimental (II) | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 11 d'oct. del 08 a les 0:52

[…] Ahir al capvespre, persones i mirades, altres mons. Una cámara digital, un click, visions? […]

Un país estranger | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 18 d'oct. del 08 a les 23:21

M’ha agradat molt la Nocilla experience (encara que prefereixo la Nutella… ;-)) Fora bromes, està molt bé aquesta reflexió fent analogia entre el funcionament de l’ull i els processos de la memòria.

Sigorgik ens ha deixat aquestes paraules el 19 de maig del 08 a les 0:29

A mi m’ha fet pensar en l’Aleph, com a antònim d’aquest punt cec.

Veure-ho tot o imaginar el que no es veu.

En certa manera tot és una mateixa cosa.

El que mai et vaig dir ens ha deixat aquestes paraules el 19 de maig del 08 a les 10:56

Si retoquem la memòria, i imaginem el que no veiem, com anomenem el que imaginem i no hem viscut?

LAIA ens ha deixat aquestes paraules el 20 de maig del 08 a les 0:22

Afegeix un comentari