Un home de Teruel (existeix?) marxa del seu poble fa 40 anys i arriba a Penyíscola. Treballa al sector turístic, del que faci falta. Quan s’acaba la temporada se’n va a Londres i torna altre cop quan comença el bon temps, Així any rere any fins que es queda durant 7 anys seguits a la City (l’amor). La terra crida i altre cop a fer temporada, ara per compte propi. Obre un local i quan s’acaba l’estiu se’n va a Amsterdam tot seguint un cambrer jove i guapo. Quatre anys combinant el sol i l’anar en bici per enmig de tulipes. Ara, cansat de voltar però, ple de vitalitat, serveix begudes en vasos amples al seu petit local al davant del mar. Somriu quan li diuen que és especial. Ell, com una Penèlope qualsevol, espera que torni la joventut que l’ha fet viure (Cours camarade, le vieux monde est derrière toi).

Abstract: existeix, l’amor, Corre camarada, el vell món et persegueix (Teruel?).

Autor fotografia: Hector Milla

Cançó: Noir Desir – Ne vent nous portera

Vaig pensant com serà la vida després del dia X. Ho tinc tot raonat. Cap aquí, cap allà. Tu hi seràs, i tu, i tu, tu no, no ni pensar-ho. Per què? Perquè no, no hi ets, no surts al somni. No i prou. Que fort somiar amb cara i ulls.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

Que dur i que alliberador poder-li dir a algú- amb noms i cognoms- fora dels meus somnis. No et vull a la meva vida.
Catàrtic.
M’has fet somriure i tot.

El que mai et vaig dir ens ha deixat aquestes paraules el 07 de maig del 08 a les 16:57

Afegeix un comentari