Darrera nit a la capital i un amic em porta tant si com no a un local de copes, el millor, al costat d’un dels hotels més luxosos del continent. El local més gros i amb més meuques d’Àfrica. N’hi ha 150 o 200, joves, molt joves, molt guapes. Les hienes europees i nord americanes i també algun asiàtic, esperen el festí de mitjanit. Passegen ells embriagats d’emoció i amb els gots plens de desig i frustració. Aquí si, aquí són els amos del primer món. La música sona a tot volum i alguna parella despistada s’adona que els balls tribals que prometia la guia de butxaca no són ben bé el que s’esperaven. Al mig de la pista, un noi jove, rapeja micro en ma, les cançons que van sonant. Em mira i s’adona que canto la cançó que sona. Em reclama que canti amb ell. No goso, no tinc esma i l’única cosa que goso dir és si em deixa posar música. Quan me n’adono ja estic enfilat a la cabina i amb els auriculars a la mà. Comencem amb ritmes caribenys, remescles de clàssics cubans, i coses fàcils com la Gloria Estefan. Quan punxo, I will Survive, versió Célia Cruz es desferma l’eufòria i elles, més d’un centenar, amb els braços aixecats m’aclamen i riuen i oblidem on som i el que hi fem. Jo, posant música a la casa de putes més grossa d’Etiòpia i elles que em volen abraçar.


Autor fotografia:iLuv

Quan torno a la pista, l’aire s’enterboleix i no puc deixar d’escoltar la conversa entre un gegant alemany i la noia més guapa del món. Ella li demana tres euros per tota la nit i ell li regateja i li diu que 2 o res. Preu a la carn, a la joventut, a la bellesa… rebaixes africanes al mercat europeu. Inconscient m’hi poso pel mig i l’hi ofereixo diners per acompanyar-me a mi, acompanyar-me. La llei del lliure mercat. Els preus pugen. Ella tot rient accepta l’oferta i balla entre el gegant i jo mentre ell amb un angles prou entenedor em diu que em matarà. La música sona forta i la cervesa baixa ràpid. L’avio surt de matinada i he de marxar si no el vull perdre. Li dono els cales a la noia, preu és preu i li faig prometre que avui no treballarà. L’alemany que no s’ha allunyat durant tota la nit em mira de reüll i somriu. M’acomiado de molta gent, ser Dj blanc a Etiòpia és el que té. Quan surto per la porta i m’assereno veig passar l’alemany i la noia donant-li la mà cap a les habitacions.


Imagine by Noa i Khaled

Em sento ridícul i aprenc que al joc macabre de la borsa sempre guanyen els que tenen més cales i més temps. Acaben comprant barat, pagant tard quant tu i la teva consciència de col·legi de monges heu de marxar perquè no pots aguantar més les turbulències del futur.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 4 )

què vol dir Oneguin?
o té res a veure amb ???????

El que mai et vaig dir ens ha deixat aquestes paraules el 23 de maig del 08 a les 22:01

Si que és per aquest motiu. Lectures d’èpoques passades. Qui no ha volgut mai sé un príncep?

Batec - Oneguin ens ha deixat aquestes paraules el 25 de maig del 08 a les 20:22

déu n’hi do, però ves per on el final de l’alemany me l’esperava… quina merda de món…

salutacions

francesc ens ha deixat aquestes paraules el 26 de maig del 08 a les 15:25

Afegeix un comentari