La tarda grisa deixava veure el sol de tant en tant. Dies de cabòries, de dormir malament. Em truquen pel telèfon… M’afanyo a agafar la cámara digital i et busco.

Autor fotografia

Passen els dies, les hores, les il·lusions, les ganes d’estar amb un mateix. Queda aquest cavall, que vell pastura al serrat i defensa amb les poques forces que li queden un paisatge que morirà amb ell.

Et miro i ja no et veig.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

“Il s’enferma dans la musique” posat a tancar-se al món, quin altre lloc millor, no?

El que mai et vaig dir ens ha deixat aquestes paraules el 27 de maig del 08 a les 19:42

Afegeix un comentari