La tarda grisa deixava veure el sol de tant en tant. Dies de cabòries, de dormir malament. Em truquen pel telèfon… M’afanyo a agafar la cámara digital i et busco.
Autor fotografia
Passen els dies, les hores, les il·lusions, les ganes d’estar amb un mateix. Queda aquest cavall, que vell pastura al serrat i defensa amb les poques forces que li queden un paisatge que morirà amb ell.
Et miro i ja no et veig.
Temps
Comentaris ( 1 Comentari )
El que mai et vaig dir ens ha deixat aquestes paraules el 27 de mai del 08 a les 19:42“Il s’enferma dans la musique” posat a tancar-se al món, quin altre lloc millor, no?
Feeds / Redifusió
(Afegeix a iGoogle/GoogleReader)
(Afegeix a Netvibes)
(Afegeix a NewsGator)