Els cotxes passaven incansables. La pujada s’ha fet llarga. Trencant a mà dreta i camí de baixada cap a l’Espluga en bici i a ritme de vaca, tot somiant en vides possibles. Masferrer m’esperava amb les portes obertes i sense ningú per conversar. De sobte el cel ha deixat caure quatre gotes i he agafat el camí de tornada. Les vaques, les mateixes que aquell dia em continuaven mirant amb ulls aquosos mentre jo pedalava sense sentit i sense forces.


Fotografia. Autor: Fatmandy

A prop de casa, una cervesa freda, el diari i una cançó que parlava de tu; Wandering Stars de Portishead.

 

I ara ja des del llit, quan és massa tard agafo consciència del desgavell d’aquests dies. Dies que el dolor és el teu silenci. Quina és la vida que t’agradaria viure? Perquè no parles?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 2 )

[…] (?)… Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços | Afegeix a Delicious […]

Aire | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 23 de febr. del 09 a les 18:45

He canviat el vídeo, el que hi havia no estava disponible.

Aquesta versió és la que més m’agrada del Wandering Stars… 😉

By this river ens ha deixat aquestes paraules el 25 de febr. del 09 a les 15:31

Afegeix un comentari