Sortia a passejar cap al tard amb la C. De sobte s’ha girat vent. Ella ha començat a córrer camps amunt i avall, nerviosa. Els arbres es queixaven i amb pocs minuts s’ha fet fosc. I no em demanis perquè, però, m’ha vingut al cap aquell dia plujós a Irlanda.
Fotografia. Autor: Francoise

Conduïa jo, poc a poc i anàvem desgranant carreteres secundàries sense saber massa bé a on volíem anar. Conduïa absent i ara em sembla que gairebé no vaig dir res durant el trajecte. Vam arribar a un poble petit, no en se el nom. Teníem gana i només vam poder comprar menjar a una botiga d’una petita benzinera. Feia molt vent i les carreteres estaven desertes.Vam trobar lloc on passar la nit i ja tard vam anar a fer un cafè a l’únic bar que hi havia. Quan ja anàvem cap a dormir se que et vaig cridar. Els altres van entrar i tu i jo vam fer un cigarret a fora. Volia parlar-te però, el vent bufava tant que era impossible, no em senties.


Van Morrison – Someone like you

No se perquè, però, el vent d’avui m’ha semblat que era el d’aquell dia (ho era?).

.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari