Ara sento que diuen:

“- En un poble petit va morint gent i t’adones de sobte, que molta gent que coneixes s’ha mort”.
“- A vegades als pobles hi conviuen paraules cultes i paraules ben ordinàries”.

Pujàvem per la carretera principal. Llavors agafàvem el trencant de la dreta i passàvem pel Pla de Can Codina, direcció a St.Bartomeu Ses Gorgues. La rectoria gairebé sempre buida, la finestra de baix entreoberta perquè el gat tingues aixopluc. Caminàvem pel petit cementiri de lloses a terra. El xiprer ho presidia tot. Cada dissabte d’aquells anys, a la tarda, fèiem el mateix trajecte.

La indústria del capitalisme espiritual.

Fotografia. Autor slack12

Ara des de la terrassa de casa veig com el vent empaita els arbres del jardí. Ja no plou i els gats es miren i no acaben d’entendre això de la pluja. Pràcticament és fosc. Des d’aquí veig les imatges de la televisió. La C m’acompanya aquí a fora i la G escolta música…


Cyborg sentimental (continuarà)…


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari