La pressió una vegada superada ens porta al terreny borrós de la consciència. Eufòria (des) controlada. L’alcohol fa més efecte que en circumstàncies normals. La nit pot ser més llarga i més fosca que de costum. El caràcter s’estova i suren emocions difícil de compartir en d’altres circumstancies.

Autor fotografia: Marcus Ramberg

a) Dissabte de carreteres sense asfaltar, tot cercant ulls aquosos d’animals ara ja reclosos. I mentre anàvem d’aquí cap allà pensava en les llibertats, en el dolor, el futur, el sol, les portes que clouen aquest món que s’extingeix.

b) En aquesta hora de silencis i de llum apagat, gairebé a les fosques, escric mentre la televisió sense volum vol cridar l’atenció. L’A. que em fa un regal i jo escolto.

Enyoro aquelles sessions de dimarts al vespre. Tu arribaves sempre més tard i jo ja assegut a les darreres files et contemplava mentre tu et feies la desconeguda. Recordo un dia concret, un, que et vas girar mentre et treies la jaqueta i vas mirar-me …


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 8 )

[…] d’èpica, de rastrejar l’extinció, de voler fer real totes aquestes històries que van i venen… Un dinar de feina després de presentacions i cops de cap. En Marcet que posa els punts […]

Dinar i Open Innovation | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 03 de juny del 09 a les 18:39

M’intriga més el que calles que el que dius.
Encantada d’haver-te trobat.
Ens llegim

El que mai et vaig dir ens ha deixat aquestes paraules el 28 d'abr. del 08 a les 8:20

Cada dia és més difícil poder accedir allà on tota la vida hi havies anat sense problemes, a mi em provoca uns sentiments contradictoris, un totalment en contra pel fet de limitar espais i llibertats i l’altre a favor pel fet d’impedir que els destrossa-boscos hi campin alegrement, tot i així la impotència se’m transforma en ràbia quan veig que motos i quads fan i desfan i destrossen al seu gust.

M’agrada el teu bloc. 🙂

elur ens ha deixat aquestes paraules el 28 d'abr. del 08 a les 9:40

Hola! Encantada de conèixer el teu blog, m’agrada i hi posaré un enllaç al meu (si vols, és clar!)

Sigorgik ens ha deixat aquestes paraules el 28 d'abr. del 08 a les 11:40

El que mai et vaig dir,
si, ens llegim. Em van parlar de tu.

Elur, crec que el futur necessita espais oberts i ments obertes. L’àmbit rural desapareix… ens extingim.

Sigorgik, encantat, ens llegim i felicitats pel llibre.

Oneguin ens ha deixat aquestes paraules el 28 d'abr. del 08 a les 11:51

et van parlar de mi?
Ara sí que m’has deixat intrigada…

El que mai et vaig dir ens ha deixat aquestes paraules el 28 d'abr. del 08 a les 13:01

el que mai et vaig dir,

sí,em va parlar de tu una lectora del teu blog. Potser no us coneixeu però, et llegeix habitualment.

Oneguin ens ha deixat aquestes paraules el 28 d'abr. del 08 a les 13:07

Fins i tot aquest món és un mocador
😉

El que mai et vaig dir ens ha deixat aquestes paraules el 28 d'abr. del 08 a les 14:42

Afegeix un comentari