Migdia de sol i de perdiu que crida a les cries al camp llarg, just a una desena de metres d’aquí. El blat, verd, que creix amb força per la pluja d’aquests dies ho posa difícil als cadells, que nerviosos i guiats per l’instint juguen al joc macabre, ancestral. Equilibri i lluita per a sobreviure. Migdia de dejuni i bici, guanyar temps al temps.

Autor fotografia: Bern@t sobre Llicència Creative Commons.
El paper dels mitjans de comunicació canvia, i l’anàlisi i observació ens ha de fer més savis (la desinformació?). Aquests dies ens adonem que encara vivim en pautes d’èpoques passades… els temps líquids potser flueixen… Adaptar-se per sobreviure.
Des del jardí treballant acompanyat.
Només una cosa, la sents?
Temps
- « Casa
- » Horse’s eyes
Comentaris ( 1 Comentari )
[...] foscos, humits… Setmanes de feina, d’anar amunt i avall, cap a Barcelona, cap a casa. Llargues cues a primera hora del matí i l‘enyor del que viatja acompanyat i en silenci quan [...]
Tantes ciutats on havíem d’anar (*) | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 08 de oct del 08 a les 17:58






(Afegeix a NewsGator)