Migdia de sol i de perdiu que crida a les cries al camp llarg, just a una desena de metres d’aquí. El blat, verd, que creix amb força per la pluja d’aquests dies ho posa difícil als cadells, que nerviosos i guiats per l’instint juguen al joc macabre, ancestral. Equilibri i lluita per a sobreviure. Migdia de dejuni i bici, guanyar temps al temps.


Autor fotografia: Bern@t sobre Llicència Creative Commons.

El paper dels mitjans de comunicació canvia, i l’anàlisi i observació ens ha de fer més savis (la desinformació?). Aquests dies ens adonem que encara vivim en pautes d’èpoques passades… els temps líquids potser flueixen… Adaptar-se per sobreviure.

Des del jardí treballant acompanyat.

Només una cosa, la sents?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

[…] foscos, humits… Setmanes de feina, d’anar amunt i avall, cap a Barcelona, cap a casa. Llargues cues a primera hora del matí i l‘enyor del que viatja acompanyat i en silenci quan […]

Tantes ciutats on havíem d’anar (*) | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 08 d'oct. del 08 a les 17:58

Afegeix un comentari