Dia de reunions denses. Una trucada perduda i un somriure a l’altra banda que no anava per mi. Els núvols de tempesta passaven per sobre el jardí i feien més agònica la manca d’aigua.

Després de dinar, a tot córrer cap a casa, parada breu i sense respir, poesia. Poca gent, un arc iris que obre el cel i els trons que s’allunyen tot rient.

Les imatges ja són borroses. Ja desconec el teu timbre de veu. Perquè aquesta il·lusió per retenir les onades d’aquell mar, d’aquell dia d’estiu, d’aquell viatge que mai ha estat explicat?


El baldó que tanca els records… i que es rovella poc a poc…


Fotografia. Autor ToniVC


Se n’han anat, tan cert, i els noms
també serien oblidats,
però les lletres fan
que en duri la memòria.

de Segimon Serrallonga


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari