Escric des del llit. Sento com l’aigua del ruixat cau a la teulada i el soroll crea un ambient plàcid aquesta nit de diumenge. Passen els dies de forma implacable i el temps deixa escrit tot el que ja no farem. De sobte prens consciència dels somnis que s’han fet realitat, de les frustracions, de la baixesa moral, de la felicitat… Pel portàtil sona Antony And The Johnsons.

Avui, el capvespre ja ha estat més llarg i s’agraeix. En Siderius parlava des d’una innocent “default“, el twitter actiu, la blocosfera respira diumenge. La xarxa falla… El passat és present.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari