Dissabte a la nit… Mirades de complicitat. Ens aixequem de taula amb una revolada i en silenci ens repartim aleatòriament entre els dos cotxes. Pugem poc a poc i amb els llums apagats aprofitant que la nit no és massa fosca. Un cop aturat el cotxe el silenci és total. Quan hi som tots baixem i comencem a caminar buscant refugi a les ombres dels roures i a les romegueres del camp llarg. El vent bufa. La guilla ens segueix des d’una distància prudencial com si tingués curiositat pel que estem fent, aquí dalt i a aquestes hores. Som a lloc, posició i a esperar. Es veu la punta de dues cigarretes i arriba l’olor del tabac. Silenci, pssss!

Fotografia sota llicència Creative Commons, autor.

La vida a vegades és un desmanec.
Vaixell a la deriva que no sap escollir port.
Roquissars submarins que reclamen remolcador.
El vent que tot ho tria i illes desertes que s’allunyen.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari