Se’t troba a faltar, i tant. Amb tu no confondríem la tramuntana amb el garbí. Ni confondríem la poesia, ni la llengua, ni la bona música… Riuríem dels egos contemporanis, riuríem de tot…

Recuperaríem la ironia – “Ets la persona més contemporània que conec” – deies per riure’t de mi. Trobaríem tardes tranquil·les per allunyar-nos enmig de la multitud i per adonar-nos una vegada més que el futur és rural i els lideratges sempre són morals.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 2 )

Genial l’alusió a la contemporaneitat de la teva persona.
Tal i com ho pintes, se m’acut que si el futur és rural, els lideratges, morals o no, potser són individuals i col.lectius a l’hora, cada persona es lidera i ajuda els altres a liderar-se, en un marc a la mesura del temps de la natura… és clar que això potser és justament el que podriem anomenar “moral”.

Anonymous ens ha deixat aquestes paraules el 28 de març del 08 a les 10:58

L’essència es dilueix i perdem el fil, l’inici, el perquè… Seguidisme de l’individu que va cap a la destrucció.

Oneguin ens ha deixat aquestes paraules el 28 de març del 08 a les 15:29

Afegeix un comentari