A ella sempre la vaig veure gran. Aquest dia quan em va sonar el telèfon no se’m va fer estrany, sabia que estava molt malalta. Vaig anar fins el tanatori. A fora, dret i seriós, hi era ell. Gent de carro i mula a les tardes després de la jornada a la fàbrica. De bota de vi roig per anar al camp. Els dissabtes, ara fa ja molts anys, jo marxava corrents fins davant de casa seva i m’esperava per enfilar-me al carro i marxar fins a Llafrenca. Vaig aprendre a collir patates, a llaurar, a donar menjar als conills… Quan s’acostava l’hora de dinar tornàvem cap a casa on ella ja havia fet l’arròs. Jo baixava les sobres al gos estacat al corral. Migdiada a l’hora del sol i cap a arreglar el bestiar abans del capvespre.

Fotografia: Febbrile

Anys i anys… Sense fills… Sempre devots… La mare m’ha dit que a missa hi havia una gentada.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari