Després de sopar, abric i a caminar. El cel magnific. De lluny se sentia cridar un gos. Nit de lluna nova.

Confessions de mitja tarda. Pulsions passades que no s’han apavaigat. Tu em feies preguntes i em deies que potser hi havia un malentés. Em deies que tenies la sensació que l’altre dia… desitjos mal expressats. Jo t’he dit que potser si i que crec que fa molt que no hem estat sincers, que no ens hem dit encara que sigui amb veu baixa el que pensem. I què cal fer?

Les veritats tenen caducitat? I les mentides?

Busca’m en aquestes nits de final d’hivern. Busca’m entre les onades que havíem compartit. I quan no em trobis abraça’m, abraça’m…

Temps

• « Fulles
• » Pendent del mòbil

Afegeix un comentari