L’escolto molt de tant en tant. Sempre, però, em fa pensar amb l’hivern, amb un abric llarg, boira, i entrar ja de matinada en algun lloc per prendre beure del fort. I fer-ho amb tu mentre parlem d’ell i de tots els homes i dones que ens diuen coses amb la seva música, amb els seus poemes… Recordes les vegades que hem dit que nosaltres tampoc riurem mai… com ell… com tanta gent!.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari