Si Zygmunt Bauman té raó (Tiempos Líquidos, gràcies a Genís Roca), jo vull ser pastor. A banda de “La metafora del jardiner“, hi ha d’altres afirmacions de Bauman que no comparteixo del tot, però n’hi ha d’altres, que aquests dies em fan pensar. Vull ser pastor i així entendre un xic la vida i la mort. Treure els xais de la cleda ara que s’aixeca la boira. Anar fins el prat de dalt el serrat, amb el Trinquelu i la Xula. I que les xaies i el boc em segueixin.


Veure els conills que corren a amagar-se quan ens albiren. El gaig que canta, en X. que em demana si a la tarda li puc donar un cop de ma a moure el cavalls del tancat.


Viure una vida que pel fet de ser arrelada a la terra no vol dir que deixi de tenir links.

PD.- A la televisió sense volum hi ha posat el Canal Parlament. Des de la finestra que dona al jardí de casa veig la silueta del Pedraforca ara que el sol s’amaga. Sona pels altaveus de l’ordinador Yes we can, excel·lent (què en deu pensar Bauman?).


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Afegeix un comentari