Dies d’aigua que no acaba d’arribar. Com quan tens ganes plorar i no pots, i et costa, i et baixa finalment un llagrimot per la galta i sents sense voler el gust salat del mar.

Foto: henriqueribas

M’agrada això “broker del coneixement” (?).

Si la societat es transforma de forma ràpida i inevitable com ens transformem individualment (respostes)?

La bústi@ m’ha fet somriure, @nònim.

Temps

• « "Ja saps quin és el problema"
• » Una carretera llarga, llarga

Afegeix un comentari