Mentre faig el sopar se senten les noticies al televisió que parlen de Matisse, Rembrandt i em sembla sentir que també de Van Gogh i penso amb les passejades que hi hem fet.

He sopat ràpid, potser massa. A casa fa dies que fa fred. Arribo tard i abans no s’ha escalfat ja és hora d’anar a dormir. Dies obscurs, pesats, grisos, d’esperances que s’allunyen, de somnis d’altres temps, de solitud… de no saber en cap cas el que vull ni el que vull ser.

Dies de mòbil, de feina, de sentir-me extrany en el món normal. D’adormir-me quan he de llegir, d’adormir-me quan he de pensar, d’adormir-me mentre et penso.

I tu, ja saps el que vols?


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: , ,

Temps


Comentaris ( 3 )

[…] Remy, d’Aix en Provence, d’Arles. No hi he vist els colors d’altres primaveres, ni t’hi he vist a tu… He recordat, però, quilometres fets amb música d’altres èpoques, d’altres […]

Pendant un temps je me suis oublieé... | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 03 de març del 10 a les 14:25

Et manllevo, si no et sap greu, un fragment del teu post.
Porto tot el matí penjada de les teves paraules.
És com llegir-me fa temps.
Potser no tant temps.
espero que no t’importi

El que mai et vaig dir ens ha deixat aquestes paraules el 02 de maig del 08 a les 11:55

Hola, manlleva, és un plaer. Bonica fotografia, la del teu post rogenc.

Oneguin ens ha deixat aquestes paraules el 02 de maig del 08 a les 12:07

Afegeix un comentari