I sense Houllebecq em trobo a Lanzarote. Fa vent. Amb Tim Harford i el seu The Undercover Economist entenc perquè el preu del cafè val el que val i entenc un xic més l’economia de l’escassetat. Al vespre sense saber massa com, em trobo veient un espectacle de Tango en un bar musical. I d’entre els que ballen hi veig l’ A. igual, els mateixos moviments, però aquest porta cua. I el primer tango és interpretat per la veu de Nick Cave. I em perdo. Em trobo enmig d’anglesos de mitjana edat i panxa potent veient com suposats argentins ballen música zíngara com si fos tango. Res de Gardel, res de poca llum, res de silenci… I els buscapropines són eficients i porten amb rapidesa els GinTonics. Si almenys ballessin Gotan Project i el Capitalismo foraneo.

Si ho fessin viatjaria fins aquell matí de dijous, de primavera. El sol entrava per la finestra. El pis silenciós i tu que per despertar-me em vas portar cafè i un cigarret. Sonava Gotan i imagino que aquell dia et vaig estimar.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

[…] Lanzarote. Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços | Afegeix a Delicious Etiquetes: […]

Camps grocs | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 26 d'abr. del 10 a les 12:15

Afegeix un comentari