Flaixos en moviment, excessius. La música sonava bé, variada. La gent entrava i sortia del local. Una esquena nua, bonica, em recorda a tu i em trasllada a èpoques passades, borroses. Tornar a casa de matinada, just quan el dia comença a guanyar. Ara que ja és tard, el silenci predomina: el soroll del rellotge del menjador, els bufets de la C. arraulida al sofà… moments de pensar per no pensar, anar a dormir, somiar (te)….

La música que sona de l’Ipod nou em diu tot el que encara no t’he dit.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari