Quedar en un lloc on no hàgim estat mai cap dels dos. Que sigui estiu i per anar bé que sigui a la nit. Quedar en un lloc on hi hagi altre gent, que se sentin converses i rialles…

Un lloc on puguem sopar alguna cosa lleugera… I que allà enmig del rebombori ens trobem. Jo t’esperaré assegut i et veuré arribar. Demanaràs la taula al cambrer i t’acostaràs per enmig d’altres taules fins la nostra. M’aixecaré per dir-te hola. Un lloc a l’aire lliure, que la nit ens protegeixi. Per anar bé que hi hagi una noia bonica cantant i que interpreti un fado ben trist…


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

[…] bo que de costum. A fora plou i un cop a dins seiem en silenci. Canten i el menjar arriba mentre em sembla veure’t al fons del local. De sobte canten Loucura i jo recordo aquells dies, i no és la Mariza, però, la música sempre […]

O Fado i Saudade | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 05 de gen. del 09 a les 2:06

Afegeix un comentari