Els veiem de lluny. La bossa de plàstic els va enganyar, es pensaven que hi portàvem pa. Van anar-se acostant poc a poc. Un, el més jove va acostar-se fins a deixar-se tocar. Furgava la bossa amb el morro. La torda, per ser la més vella els va deixar fer a tots primer. Quan marxaven, però, es va girar, quieta parada ens mirava als ulls dient-nos que ella ja sap que hi ha més enllà de Les Cametes i de tots aquests plans i muntanyes, més enllà dels hiverns i dels estius, més enllà de la riera major, del vent, més enllà…


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 1 Comentari )

A mi els cavalls em porten mooolts records!
Molt xules les fotos!

francesc ens ha deixat aquestes paraules el 19 de nov. del 07 a les 22:32

Afegeix un comentari