Ja fa temps d’això. Anàvem molt ràpid amb cotxe. Érem al nord del Txad, molt a prop d’Egipte i el dia es ponia. Amb mig cos a fora del cotxe fèiem com si el vent ens empenyes a anar més ràpid. De lluny veiem poblats i nens que corrien per dir-nos adéu. Quan ja era negra nit vam parar, vam treure el sac de dormir i escoltàvem Amr Diab…

L’endemà d’aquella nit va començar el periple que tants problemes es va portar. Recordes quan de lluny vam veure unes marques…

Temps

• « Llibertat
• » Posta

Afegeix un comentari