Era un divendres o un dissabte, no ho recordo bé. A la pantalla del mòbil només em sortia “llamada”. Crec que era un dissabte, si. Jo era a dalt i no era pas molt tard. La música sonava i gairebé no et sentia. Vaig estar molt content. Em demanaves com estava jo i em deies no se què de Nova York i de si jo també havia estat a un club de Greenwich Village on hi havia una noia que cantava en directe… Jo llavors no et podia sentir bé, i et deia que no i que no t’entenia. Vas penjar. De sobte un missatge i un fragment de cançó. I avui a casa , sol l’he tornada a escoltar.

Aquesta sempre serà teva.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes: ,

Temps


Afegeix un comentari