La foscor envolta la casa avui que fa fred. Quan hem arribat, tard, no hem tingut ni esma d’encendre foc. El gos nerviós, d’una banda a l’altre. Anar a dormir de dret, sense lectura. Al llarg de la nit, suors, el coixí que no em deixa veure l’hora del despertador sense moure’m. Pensaments rars, espetegar de dents, pors… foscor.

Al matí amb els ulls inflats el fred em gela els pensaments. Pujar al cotxe, sortir a la carretera de sobre casa i veure sota els rajos d’un sol tímid com la primera neu ha arribat a les muntanyes. De sobte les aventures d’Ernest Thompson Seton em venen al cap i també aquells hiverns al costat de l’estufa del passadís a casa dels pares. I la vella biblioteca del carrer St Jordi. I també, em ve al cap, la solitud d’una infantesa que crec que mai va ser…


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari