Avui el mar tenia un color gris, semblava cansat de ser mirat. Des de dalt el terrat de casa s’intuïa una barca, petita, que s’allunyava del port. Les gavines jugaven. El poble en una calma absoluta acomiadava els darrers turistes. Ara recordo que quan m’he aixecat he pensat que algun dia hi vindria a viure, aquí. I els vespres d’hivern, quan hi hagi boira, també faré la corrua de baixar cap al port amb un fanal per esperar els que de vegades no tornen.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Afegeix un comentari