Han arribat les pluges que marquen la fi de l’estiu. En aquesta hora tranquil·la sento des d’aquí com et mous dins el llit, somiejant sobre el futur que et deparen aquests dies que no tenen fi. Se senten els trets de la mitja veda i el gos tot i estar estirat mostra la intranquil·litat del que no acaba d’entendre perquè no sortim nosaltres també a empaitar becades.

Han arribat les pluges que s’emporten aquests dies de calma i amb elles les boires, la foscor, el campanar que no es veu des de la terrassa i la solitud del que es mulla tot i estar a cobert.

Fotografia per barbollaire sota llicència Creative Commons.


Redifusió dels comentaris Comentaris | Retroenllaços |
Afegeix a Delicious Etiquetes:

Temps


Comentaris ( 2 )

[…] ferides que anys abans, al mateix lloc, el pèndol intuïa i que jo no vaig saber desxifrar. Va caure la tarda, vam baixar ja a les fosques, et vaig deixar a l’hora quedada i el pare arribant a casa em […]

Kowloon vs Ayats | Batec ens ha deixat aquestes paraules el 03 d'oct. del 08 a les 16:03

Està molt ben redactat el post, ho dius tot en 4 paraules, i com es nota oi que ja s’acaba l’estiu…

wink ens ha deixat aquestes paraules el 19 d'ag. del 07 a les 16:24

Afegeix un comentari