Arreu/
ossos/
adoben creus blanques.
Només/
les flors/
descansen la vida.

Salut i, genial el canvi!

Dominos d´ossements que les jardiniers trient/
Pelouses vertes à l´entour des sépultures/
Sous les pierres d´Arras fils d´une autre patrie/
…
Dont les noms sont tracés d´une grosse écriture/
Blanc sur blanc les voilà nos hôtes désormais/
Où la mort a fixé leur villégiature/
……
Que la tombe s´apaise et se couvre de mousses/
Que la terre mouillée en étouffe les bruits/
Voyez l´herbe se lève et le taillis repousse/
….

del llibre ” Le roman inachevé “
d´en Louis ARAGON
Éditions Gallimard,1966.

A partir de la lectura dels versos anteriors i de la fotografia titulada “FLORS DEL SILENCI” n´he escrit això que segueix:

El jardiner garbellarà un trencaclosques d´ossos/
i en farà adob per a la gespa que vol verdejar al voltant de les sepultures./

Sota les pedres del cementiri/
jau calç d´arreu/
i els noms del destí
han escrit l´abisme en traços gruixuts,/
blanc sobre blanc./

Companys i companyes/
a partir d´ara, restaran aquí,/
allà on la mort viu la seva mal pagada vacança./

Però en aquest moment/
vull tot tranquil/
el soroll de la tomba/
i que descansi tota ella/
ben coberta de verd,/
que la terra acaramullada/ transformi
l´absència en nova vida./

Des d´aquí he de saber/ veure l´herba com germina/
i del sotabosc gaudir-ne/ el nou crit i el color./

Salut i admiracions fotogràfiques!